divendres, 12 de juny del 2015

A 30 DIES DE PLUTÓ!

A 30 dies de l'arribada a Plutó, la New Horizons ens comença a enviar les millors imatges mai obtingudes d'aquell remot sistema. De moment es confirma que Plutó és un món complex, amb terrenys molt brillants i d'altres molt foscos, amb zones de brillantor intermèdia entre ells. Aviat sabrem a què es deu aquesta diferència de brillantor.
La sonda viatja tan ràpid que travessarà el sistema de Plutó en només unes poques hores, durant les quals haurà d'obtenir totes les dades i imatges que pugui, les quals ens anirà transmetent amb calma en dies posteriors.
Si us fixeu, veureu que la mitjana de velocitat de la sonda és de més d'1 milió de kms. al dia. És un dels enginys més ràpids construïts mai per l'home! Això ha fet que el viatge sigui molt ràpid (9 anys i mig) però que resulti impossible frenar un cop s'arribi a destí, com seria ideal. Realment és una llàstima que, havent recorregut l'enorme distància que ens separa de Plutó, la New Horizons no pugui quedar-se allà en òrbita, estudiant detingudament tot el sistema, com està fent la Cassini amb Saturn. Una cosa similar va passar amb la Voyager 2, que va passar disparada per Urà i Neptú, catapultada per la gravetat de Júpiter i Saturn.
Per què no poden frenar aquestes naus un cop accelerades?
Doncs per que a l'espai les coses no són com a la Terra: Aquí tenim la gravetat i la fricció de l'aire i del terra, que acaben per frenar qualsevol objecte al qual donem un impuls, per potent que aquest sigui. Però a l'espai, en no haver-hi gravetat ni fricció, qualsevol objecte al que donem un impuls seguirà movent-se per sempre, a menys que sobre ell intervingui una força externa. En altres paraules: Que tot el combustible que utilitzis per accelerar el necessitaràs després per a frenar. Com que aquestes sondes utilitzen l'assistència gravitacional dels planetes per a impulsar-se sense motor, seria prohibitiu dotar-les del combustible necessari per a reduir la velocitat un cop accelerades. Podríem fer-les anar més a poc a poc per a que sigui viable frenar-les, però llavors els viatge podria durar décades... Així que es sacrifica el temps disponible per a recollir dades a canvi d'escurçar la durada i el cost del viatge. Però no us preocupeu, que amb les dades i imatges que ens enviarà la New Horizons ja en tindrem per estar distrets molt de temps! A més, la seva missió no s'acabarà a Plutó: Explorarà després el misteriós Cinturó de Kuiper i es dirigirà cap als límits del Sistema Solar, seguint les passes de les Pioneer i les Voyager, però amb més i millors instruments. Finalment, sortirà a l'espai interestel·lar i arribarà a alguna estrella d'aquí uns quants milions d'anys (si algú no la troba abans).
Per cert, que aquesta qüestió de l'acceleració i la desacceleració és un aspecte a tenir molt en compte quan ens imaginem viatges a velocitats properes a la de la llum: Com va demostrar Einstein, l'energia necessària per accelerar un cos a velocitats relativistes és gegantina... però igual de gegantina serà l'energia que necessitaràs després per a frenar-lo, la qual cosa complicarà encara més el viatge.
Però d'això ja en parlarem un altre dia...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada