divendres, 19 de setembre del 2014

POLS D'ESTRELLES

Una de les frases més cèlebres de Carl Sagan era aquella de que "som pols d'estrelles". Què volia dir exactament l'enyorat científic amb això?
Segons el que sabem avui en dia, al principi, després del Big Bang, tot el que hi havia a l'Univers era hidrogen, l'àtom més senzill de tots. Amb el pas de milions d'anys, aquest hidrogen es va anar condensant primer en núvols de gas i després en protoestels. Arribat un moment crític de pressió i temperatura, aquest hidrogen es va encendre i va començar a fusionar-se en heli: Havien nascut els primers estels.
Llavors, a l'Univers va haver-hi dos tipus d'àtoms: Els d'hidrogen i els d'heli, els dos àtoms més senzills i lleugers. Però... i la resta d'elements, d'on van sortir?
A l'interior de les estrelles, conforme avancen els milions d'anys i augmenta progressivament la temperatura, comencen a produir-se reaccions nuclears que van més enllà de la fusió d'hidrogen en heli. Per exemple, en un determinat moment els àtoms d'heli es comencen a fusionar en àtoms de carboni. Més endavant, si l'estrella és prou massiva per generar les condicions necessàries, el carboni es fusiona en neó, el neó en oxígen, l'oxígen en silici i així, successivament, es van generant tots els elements fins al ferro. En cada pas, l'energia subministrada per la fusió és menor que en l'anterior. Fins que la fusió del ferro no genera ja energia sinó que l'absorbeix: Quan s'arriba al ferro, l'estel està condemnat al col·lapse gravitatori per que l'energia d'expansió de les reaccions nuclears no pot contrarrestar ja la força de compressió de la seva pròpia  gravetat (veure El Límit de Chandrasekhar).
A la majoria d'estels de mida mitjana, doncs, es generen tots els elements fins el ferro. Si l'estel esclata en forma de nova, aquests elements creats al seu interior seran expulsats a l'espai en grans núvols de matèria. Però... i els elements més complicats que el ferro?
En alguns estels especialment massius, la cosa acaba en una gegantina explosió molt més gran que una nova: Una supernova. En un determinat moment, aquestes colossals explosions produeixen unes temperatures tan grans que permeten la fusió dels àtoms més enllà del ferro per a generar tots els elements superiors, fins i tot els més complicats. Tots aquests elements també són expulsats a l'espai en grans núvols de matèria que viatjaran durant milers de milions d'anys, fins a barrejar-se amb altres núvols i tornar-se a condensar en noves estrelles de segona generació, amb els seus respectius planetes.
Va ser a l'interior de les primeres estrelles que es van crear tots els àtoms que conformen l'univers, llevat dels d'hidrogen. Inclosos els que ens formen a nosaltres mateixos! Tot el que ens envolta, l'alumini de les finestres, el silici de la sorra, el carboni de les plantes, l'oxígen i el nitrògen que respirem, el ferro de la nostra sang, el magnesi, el sofre, el clor i l'aigua de la piscina, les roques, el mercuri dels termòmetres... tot això es va generar a l'interior d'estrelles massives fa milers de milions d'anys. Aquestes estrelles van esclatar en espectaculars supernoves i els àtoms van sortir expulsats en enormes núvols. Aquests núvols van recórrer enormes distàncies per l'espai durant vés a saber quant de temps fins que, finalment, es van condensar per a formar el Sol, la Terra i la resta del Sistema Solar.  I és per això que som "pols d'estrelles", com tan poèticament ens definia Carl Sagan...
Tots els elements, excepte l'hidrogen, es creen a l'interior dels estels
 
Més info a : http://astronomia.net/cosmologia/stellar_a.htm


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada