La Galàxia del Triangle (M33) és la tercera galàxia en volum del Grup Local, després de la Via Làctia i la Galàxia d'Andròmeda (M31). És una galàxia espiral de tipus Sc situada a la constel·lació del Triangle, d'aquí el seu nom.
El Triangle és una constel·lació tènue i poc extensa, situada entre Andròmeda i Àries. Les seves estrelles més notables no brillen més enllà de la tercera magnitud i no té objectes d'interès, si exceptuem M33. La constel·lació era ja coneguda des d'antic, i va estar inclosa en el catàleg de 48 constel·lacions clàssiques de Ptolemeu, al segle II de la nostra era. Va ser identificada, per la seva forma, amb la lletra grega Δ (delta), així com amb el delta del Nil i amb l'illa de Sicília, per la seva forma triangular.
La Galàxia del Triangle fou descoberta probablement per Giovanni Batista Hodierna abans de 1654. Fou redescoberta independentment per Charles Messier el 1764, que la catalogà com a M33. La galàxia del triangle fou una de les primeres a ser identificades com a "nebuloses espirals" i, posteriorment, fou una de les primeres "nebuloses" en ser identificades com a galàxies exteriors a la Via Làctia. Durant molt de temps s'havia debatut si les petites nebuloses de forma espiral que es véien al telescopi éren situades dins la nostra pròpia Galàxia o eren altres galàxies, enormes com la nostra, situades a milions d'anys llum. L'estudi de galàxies com la del Triangle, doncs, va ser crucial per esbrinar la realitat.
Aquesta galàxia pot observar-se a ull nu en bones condicions atmosfèriques. És considerat l'objecte més llunyà que es pot veure a ull nu per un observador mitjà. No obstant això, l'objecte més llunyà visible a simple vista és la Galàxia de Bode (M81), encara que per veure-la calen unes condicions excepcionals.
M33 es situa a una distància de 3 milions d'anys llum de la nostra posició, és a dir, la imatge que ara ens arriba en va sortir quan encara l'home no havia aparegut sobre la Terra. La seva separació de la Galàxia d'Andròmeda (M31) es pot xifrar en uns 700.000 anys-llum, encara que probablement estigui lligada gravitacionalment amb ella i, com hem dit anteriorment, és el tercer membre més gran del Grup Local: Conté uns 40.000 milions d'estrelles, enfront dels 400.000 milions de la Via Làctia i el bilió, aproximadament, que té Andròmeda. El més important i interessant que han destacat els experts de M33 és que es tracta d'un autèntic formiguer d'estrelles naixents, on sorgeixen sols a un ritme molt superior al que ens té acostumats la nostra Via Làctia. Sembla medir entre 50.000 i 60.000 anys llum de diàmetre, aproximadament la meitat que la nostra galàxia. El seu nucli és una poderosa font d'emissió de raigs-X i sembla contenir un forat negre supermassiu, que rep el nom de M33 X-7.
La Galàxia del Triangle està unida per un corrent d'hidrogen neutre (i segons estudis recents també per diversos corrents d'estrelles) a la d'Andròmeda, la qual cosa fa pensar en una topada entre les dues en el passat. Segons reforcen investigacions recents, molt probablement hi va haver un primer acostament entre les dues galàxies fa 2500 milions d'anys i se'n produirà un altre de més violent d'aquí uns 2000 milions d'anys. El seu destí final pot ser acabar xocant i fusionant-se amb Andròmeda o acabar participant en la col·lisió entre la Via Làctia i Andròmeda prevista per d'aquí 4000 milions d'anys. També pot ser que acabi orbitant la galàxia gegant resultant de la col·lisió de les dues galàxies veïnes abans d'acabar topant també amb aquesta, o fins i tot podria acabar sortint expulsada del Grup Local.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada